Les blaves planures de Costa i Llobera

Les blaves planures de Costa i Llobera

La mar de blaves planures, Antologia Lírica de Miquel Costa i Llobera.

El 1972 es complia el cinquantenari de la mort de mossèn Miquel Costa i Llobera; una commemoració que donaria pas a homenatges fastuosos tant a la seva vila natal, Pollença, com a altres localitats arreu de l’illa de Mallorca. Fou aleshores quan l’Editorial Moll, que amb anterioritat havia divulgat la seva obra poètica amb l’edició de cinc volums, s’hi adherí amb una antologia dels poemes que foren considerats com a més notables i representatius. Com totes les compilacions, la publicació d’Antologia Lírica (1972) corresponia a un criteri subjectiu però que, més enllà d’inclusions i exclusions, d’encerts i desencerts, permetia oferir una panoràmica d’una producció literària lenta i espaiada, amb llargs intervals de silenci, però d’una influència cabdal en les nostres lletres.

Alguns dels poemes serien modificats per l’autor en edicions posteriors. En qualsevol cas, La mar de blaves planures es limita estrictament a recollir les versions aparegudes en la primera edició de cada obra. És el cas de la secció “Primeres poesies”, que mostra els poemes ordenats tal i com aparegueren el 1885 en el volum Poesies. Aquesta antologia hauria quedat incompleta sense haver inclòs una mostra representativa de Visions de la Palestina. El 1907, Costa i Llobera iniciaria amb altres figures mallorquines, com Maria Antònia Salvà, un pelegrinatge per l’Orient Mitjà que el portaria finalment a Terra Santa: fruit d’aquelles impressions, anotades en un diari de viatge, sorgirien vint-i-sis odes en prosa en les quals el poeta pollencí reflectia el gran impacte provocat per la visita als llocs sagrats. En el conjunt d’aquesta antologia és important destacar la inclusió d’alguns fragments de Líricas (1899), obra en castellà a la qual es reflecteixen de forma clara les dificultats conceptuals i formals que suposa per a un poeta l’autotraducció.

L’obra de Costa i Llobera constituiria un referent per a futures generacions d’escriptors i poetes de les Illes Balears; una retòrica perfecta on, segons Alexandre Plana, «la paraula i el sentiment tenen una mateixa mida, on la imatge correspon sempre a una veritat natural». Amb un llenguatge precís, acurat i esponerós, el poema esdevé un espai en què la contemplació del paisatge sublimat i el seu color ens apropen al recolliment de l’espiritualitat, a un ideal de vida ascètica, elevada. Per això, aquesta antologia lírica –reeditada el 1980 i el 1990– acompleix de forma eficaç amb els objectius bàsics d’homenatjar el seu creador i difondre l’obra d’una de les nostres majors figures literàries.

La Mar de blaves planures - Costa i Llobera - Balenguera 175 - portada

Aquest llibre ha estat publicat amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) / Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del GOIB. 

Joana Serra de Gayeta. Memòria d’una vida.

2 d'octubre de 2020

El secret que s’amaga rere "Màrius"

2 d'octubre de 2020