Joana Serra de Gayeta. Memòria d’una vida.

Joana Serra de Gayeta. Memòria d’una vida.

Caldrà reivindicar-la des d’ara com el que és, o hauria d’haver estat: una de les narradores més completes de la seva generació. Nascuda el 1950 a Pollença, fou filla d’una figura especialment reverenciada pels pollencins, l’historiador Francesc Serra de Gayeta (1909-1983), destacat per les seves nombroses col·laboracions a revistes especialitzades o per haver col·laborat amb el Club Pollença, la Societat Arqueològica Lul·liana o l’Obra Cultural Balear.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, creixé fascinada per figures com Oriana Fallaci, corresponsal de guerra i creadora d’un tipus d’entrevista periodística d’impacte per la seva audàcia, la seva perspicàcia psicològica i la qualitat literària. La dèria per escriure comença, pentura, aquí. Joana Serra de Gayeta alternaria els seus estudis amb la creació literària des de diferents dreceres: a la poesia, per exemple, hi destacaria gràcies a “Sense to ni so” (1968) o “T’ho dic amb les paraules” (1973) o la compilació de poesia catalana femenina “Les cinc branques” (1975) que coordinà Roser Mateu. Tenia la sensibilitat necessària, l’estil i l’impuls. Per això, també posà a prova les seves habilitats en el camp de la narrativa: el relat “Sovint el record queda a l’asfalt” (197) obtingué el Premi Sa Pobla de Narrativa Juvenil i, anys més tard, seria publicat a la revista Lluc amb il·lustracions de Miquel Morell. Fou un preàmbul per “Taules de marbre”, un emocionant conjunt de textos escrits durant els seus dies d’estudiant a Barcelona i que obtingué el Premi Ciutat de Manacor (1974). La literatura femenina a les Illes Balears, i més concretament Mallorca, començava a prendre força; a figures ja reconegudes com Antònia Vicens o Maria-Antònia Oliver s’afegien noves veus, com les de Carme Riera –que guanyà el Premi Relats de Blanes el 1974 amb “Te deix, amor, la mar com a penyora”–, Xesca Ensenyat o la mateixa Joana Serra de Gayeta.

El triomf de “Taules de marbre”, editat posteriorment per Gavilans, no fou fruït de l’atzar. Només dos anys després, Joana guanyava amb el relat “Nosaltres esperavem Míster Marshall” el Premi Joan Ballester de Campos de 1976, guardó compartit amb Miquel Mas Ferrà i el seu “Massa anys amb els ulls tancats”. Amb el seu text, l’autora ens submergia en el món subtil i retorçat de la infància des d’un escenari concret –aquella Pollença dels anys cinquanta, ja perduda– però també el lent despertar d’una illa que portava en la seva pell la marca d’una guerra massa recent.

Potser, com Fallaci i altres figures que l’inspiraren, Joana Serra de Gayeta ha estat una figura que ha experimentat amb diferents formes de llenguatge, fent que en la seva trajectòria literària hi hagi espai fins i tot per als llibres per a infants: “La bruixa Lonieta” (1993). Així, es convertiria en tot un fenomen a les escoles mallorquines, àmbit que conegué en primera persona al haver exercit durant anys com a docent. Vinculada durant pràcticament tres dècades a la Universitat de les Illes Balears, caldria destacar en la seva carrera, insòlita i intermitent, una novel·la tan ambiciosa com “Memòria de vida” (2004), una obra que reflecteix la memòria col·lectiva d’una família mallorquina des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX.

Joana Serra de Gayeta ha estat una figura fonamental en la batalla per la normalització del català als estudis de Magisteri, tasca que alternà amb la coordinació de diferents llibres de text d’ensenyament de llengua catalana. Poc reivindicada en el panorama cultural de les Illes Balears, Nova Editorial Moll té l’honor de reeditar “Taules de marbre” en el 2020 amb un afegit tan notable com és el relat “Nosaltres esperàvem Míster Marshall” amb l’objectiu de reivindicar tota una vida dedicada a la literatura i als drets lingüístics. 

Ansa per Ansa: Tres valentes dones revolucionaren l’ensenyament en llengua catalana a Mallorca

2 d'octubre de 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *