Taules de marbre

Des d’una habitació a Barcelona, Joana Serra de Gayeta escrigué un conjunt de relats breus en els que hi impregna la melangia i tristor d’una estudiant que viu allunyada de casa: “Veuràs volar les papallones”, “Deu quilòmetres i una nit” o “Allò que cantava al jardí no era una òliba”… Aquestes petites peces d’orfebreria literària que reuneix Taules de marbre (Premi Ciutat de Manacor 1974) constitueixen un retrat generacional profundament introspectiu, en què l’autora, tot i la seva joventut, descriuria amb precisió el món interior d’uns personatges guiats pels estímuls sensorials: el gust de l’herba, els colors redescoberts de nou, el tacte fred d’una taula de marbre… En aquesta nova edició s’hi incorpora el relat “Nosaltres esperàvem Míster Marshall” (1976), relat que ens porta al món subtil i retorçat de la infància, però també el despertar d’una illa que portava en la seva pell la marca d’una guerra massa recent. Quatre dècades després, la vigència i l’estil de Joana Serra de Gayeta –àgil, descriptiu, emocionant– permeten reivindicar-la com una de les veus més completes de la narrativa contemporània de les Illes Balears.