Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma 1922) fou un poeta mallorquí. Va a estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en teologia.
Les seves primeres obres són Poesies (1885) on queda recollit el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). i 1885 Oda a Horaci.
Després vindran Líricas (1899), De l'agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de mestre en Gai Saber. El 1904 presideix els Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, Horacianes, que fou seguit d'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina (1908).