Pau Faner i Coll
va néixer a Ciutadella (Menorca), el 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària retirat. Es doctorà en Filologia Romànica a Barcelona i va exercir de catedràtic d'anglès a Secundària. En pintura ha dut a terme diverses exposicions a Europa i Amèrica. El 1972 va publicar Contes menorquins i el 1974, L'arcàngel, que va merèixer el premi Ciutat de Palma, Va guanyar el premi Sant Jordi el 1976, amb Un regne per a mi, que després va guanyar el premi de la Crítica. El 1984 s'endugué el premi Víctor Català de narracions amb Lady Valentine i el mateix any rebé el premi Josep Pla per la novel·la Fins al cel, que l'any vinent li proporcionà el Joan Crexells. El 1985 guanyà el premi Nadal de novel·la castellana amb Flor de sal. Amb Moro de rei guanyà el premi Ramon Llull 1988. A partir de Mal camí i bon senyor, premi Sant Joan 1992, Pau Faner continuà publicant narracions com La núvia del vent (1995) i llibres infantils corn el cicle de tres novel·les titulat La dama de la mitja ametlla. Després publicà Per una mica d'amor (1999), Aetara (2004), Roses de paper (1997), Caps de rata (2003) i Per no oblidar-te (2005). Ha publicat fins a 33 títols diferents.