La vall d’Adam

La Vall d’Adam és, molt possiblement, el gran cim del realisme màgic a les Illes Balears: una narració insòlita, creativa, impregnada d’optimisme i d’il·lusions, que beu tant dels grans mestres llatinoamericans com Jorge Luis Borges com del surrealisme francès d’un Boris Vian; tant del realisme èpic de Rafael Sánchez Ferlosio a Alfanhuí com del món mític de la Mediterrània, que impregna en major o menor mesura les obres de Pau Faner. El protagonista, com tot bon heroi de rondalla, és un jove contagiat del virus de l’aventura i que viu obsessionat amb la idea d’aturar el temps. Un personatge pur, innocent i genuí, que materialitza una de les grans revelacions de l’obra de Faner «Els infants tenen tanta d’imaginació perquè fa poc que han sortit del paratge fantàstic del qual tots venim». Es una obra calidoscòpica que porta al lector a paratges, reals i imaginaris; a cims lluminosos i abismes tenebrosos.  Originalment publicada el 1983, l’autor ha revisat l’obra per complet fins fer d’ella, més que una simple reedició, una nova versió que el confirma com un dels millors fabuladors de la seva generació, tot reflectint-hi un món meravellós i oníric, ple d’elements relacionats amb la tradició literària oral. Una història extraordinària que ens presenta, entre mítica i costumista, la converteix en una obra capaç de reconciliar-nos amb el goig de la lectura.