Raó i follia a “L’àngel rebel”

El gener de 1961 l’Editorial Moll va publicar la novel·la L’àngel rebel, de Llorenç Villalonga, a la «Biblioteca Raixa». El descobriment de Villalonga com a novel·lista en llengua catalana estava a punt d’arribar quan Moll li editava L’àngel rebel. El 1956 l’Editorial Atlante, propietat de Pere A. Serra Bauçà, havia tret a la llum Bearn o la sala de las muñecas, que havia tengut poc ressò en els ambients literaris espanyols. I el 1958, després de guanyar el Premi Ciutat de Palma de novel·la,  publicava Desenlace en Montlleó, també a Atlante. Això no obstant, Bearn o la sala de les nines –la gran novel·la de Llorenç Villalonga– no seria reconeguda com a tal fins després que el 1961 aparegués en català publicada per El Club dels Novel·listes, sota la direcció de Joan Sales. I aquest fet fou decisiu perquè Villalonga es decantàs per elaborar la seva obra en català.

Tot i que L’àngel rebel sigu iuna novel·la molt més senzilla que Bearn, participa de trets i de temes que trobam a Bearn i a la majoria de les obres villalonguianes d’aquests anys: el tema de la paternitat frustrada, la dialèctica entre dos personatges aparentment oposats i en el fons semblants, la reflexió sobre l’exercici físic, la valoració de la vida en posar-la en perill, l’homosexualitat, la llibertat individual i la col·lectiva, la tècnica del «manuscrit trobat», el xoc entre la raó i la follia, etc. Pensem que L’àngel rebel està escrita en un moment en què Llorenç Villalonga, instal·lat en una concepció del món que considerava que el segle xviii havia estat el moment àlgid de la civilització occidental, veu perillar la seva manera d’entendre la cultura, l’ésser humà i la societat.

El lector, sense dubte, té en les mans una de les millors obres de Llorenç Villalonga. Una novel·la breu, però densa de contingut, plena d’idees i de suggestions, digna d’inscriure’s en la gran tradició de la novel·la francesa de l’inici del xx, que conrearen autors tan admirats per ell com Anatole France o André Gide. Hi ha també, a L’àngel rebel, quelcom del refinament i de l’aristocraticisme de Marcel Proust. Aquest és el seu lloc. Dins cada llibre de Llorenç Villalonga hi trobam, d’alguna manera, totes les seves altres obres i L’àngel rebel n’és un bon exemple: en unes poques pàgines el lector hi pot veure el millor de Llorenç Villalonga. Però no podrà entendre’l bé del tot si no ha llegit l’edifici complet dels seus llibres, del qual L’àngel rebel és una de les pedres angulars.

Aquest llibre ha estat publicat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.