Novel·la breu i comparativament més senzilla que Bearn, L’àngel rebel (1961) participa de la majoria de trets i de temes de les obres villalonguianes: la dialèctica entre dos personatges aparentment oposats però en el fons semblants, el xoc entre la raó i la follia, la llibertat individual i la col·lectiva… Amb un rerefons autobiogràfic, l’autor crea un joc de miralls en el qual no hi ha una solució única i que, per contra, deixa obertes totes les possibilitats. Permeable a la influència de Marcel Proust o André Gide, L’àngel rebel és una de les pedres angulars de l’escriptor mallorquí, tal i com afirma Pere Rosselló Bover al seu pròleg: «El lector té en les mans una de les seves millors obres. Una novel·la breu, però densa de contingut, plena d’idees i de suggestions […] En unes poques pàgines s’hi pot veure el millor de Llorenç Villalonga».