A la primera obra de Josep M. Llompart, Poemes de Mondragó (1961) —formada per quatre reculls: “Poemes de Mondragó”, “Llunari del port”, “Joc de l’amor i de les estacions” i “Us ho dic, amb paraules ben planeres”—, s’hitroba clarament enunciat el tema del paisatge, tot i que més que actuar com a marc geogràfic, el poeta el fa servir de pretext per a revelar les seves experiències. Tal i com afirma Joan Mas i Vives, una de les coses que més queden després de la lectura de Poemes de Mondragó, una de les coses que més engrapen el lector, és la sensació temporal que traspuen: hom intueix que el temps hi és quelcom fonamental.