Baules

Si la vida és una cadena, els anys són les baules que la conformen. 0, més exactament, les experiències que cadascun d’ells reporten, i el pòsit que deixen al cos i a l’ànima dels individus. És la mena de pòsit que, per convenció, i per entendre’ns, coneixem amb el nom de passat: però en realitat es tracta del nostre present més autèntic, d’a­llò que ens acompanya sempre i configura i condiciona la nostra idea de la vida. I, per descomptat, també el nostre futur. Com es conclou al final d’aquest llibre, ‘no pel que has perdut per sempre, / sinó pel que has guanyat rescabalant-te / amb aquesta cadena d’anys i paranys’. Amb un lirisme delicat i alhora poderós, el poeta Antoni Prats es fa càrrec a Baules d’aquesta continuïtat, així com de la contigüitat que es produeix entre l’individu i el temps que li ha tocat de viure. I de tot plegat no n’extreu, com potser seria d’esperar, una elegia, sinó un cant a la pervivència del dolor i de l’alegria. Amb un estil essencialit­zat i elegant, i amb una nuesa commovedora, Antoni Prats ens recor­da que som essencialment la nostra memòria, i allò que els anys a venir puguin encara afegir-hi. Premi Bernat Vidal i Tomàs 2006