Narrativa breu a les Illes Balears

Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966) és llicenciada en Filologia Hispànica i va estudiar la carrera de piano. Ha publicat els llibres Neu d'agost. Un llibre de memòries (Premi Bearn de Narrativa 1997), Els vidres nets i altres contes (2002), i les novel·les Cap d’Hornos (Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2002), L’alè del búfal a l’hivern (Premi El lector de L’Odissea 2006 i finalista del Premi Llibreter 2007) i La novel·la de Dickens (2010). Un dels seus relats ha estat inclòs a l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, de Lolita Bosch, publicada també en castellà. Escriu articles i reportatges al diari Última Hora de Palma.

Pau Faner i Coll
va néixer a Ciutadella (Menorca), el 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària retirat. Es doctorà en Filologia Romànica a Barcelona i va exercir de catedràtic d'anglès a Secundària. En pintura ha dut a terme diverses exposicions a Europa i Amèrica. El 1972 va publicar Contes menorquins i el 1974, L'arcàngel, que va merèixer el premi Ciutat de Palma, Va guanyar el premi Sant Jordi el 1976, amb Un regne per a mi, que després va guanyar el premi de la Crítica. El 1984 s'endugué el premi Víctor Català de narracions amb Lady Valentine i el mateix any rebé el premi Josep Pla per la novel·la Fins al cel, que l'any vinent li proporcionà el Joan Crexells. El 1985 guanyà el premi Nadal de novel·la castellana amb Flor de sal. Amb Moro de rei guanyà el premi Ramon Llull 1988. A partir de Mal camí i bon senyor, premi Sant Joan 1992, Pau Faner continuà publicant narracions com La núvia del vent (1995) i llibres infantils corn el cicle de tres novel·les titulat La dama de la mitja ametlla. Després publicà Per una mica d'amor (1999), Aetara (2004), Roses de paper (1997), Caps de rata (2003) i Per no oblidar-te (2005). Ha publicat fins a 33 títols diferents.

Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, 1876 - 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista.
Durant la seva vida escriu nombroses narracions breus -que anomena contarelles- que apareixen a la premsa escrita mallorquina i catalana, amb les que guanya el Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona en dues ocasions, per Negrures (1908) i La Dida (1923). Publica una sola novel·la, Flor de card (1911), emmarcada dins la tradició del naturalisme rural. Després de la seva mort s'inicia la recuperació d'algunes de les contarelles en títols com Novel·letes rurals, Quadrets i pinzellades i La dida i altres narracions, un procés de recuperació que es tanca definitivament amb la publicació dels quatre volums de les seves Obres completes.
Com a lul·lista transcriu i prologa, pràcticament tot sol, els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull, editades per la Comissió Editora Lul·liana. També escriu nombrosos articles, ressenyes i conferències sobre temes lul·lístics, i els excel·lents estudis Vida Compendiosa del Beat Ramon Llull (1915) i Dinamisme de Ramon Llull (1935).

Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida el 1940. Llicenciat en Lle­tres i doctor en Peda­gogia per la Universitat de Barce­lo­na, és catedràtic d’An­tropologia de l’Educa­ció de la Universitat de les Illes Balears.
En la seva obra narrativa cal destacar L’abisme (Premi Ciutat de Palma 1967), El silenci, Han plogut panteres, Els alicorns (Premi Josep Pla 1971), El cementiri de les roses (Premi Víctor Català 1971), L’agonia dels salzes, Els rius de Babilònia (Premi Sant Joan 1974), El rei Gaspar (Premi Folch i Torres 1975), Tango (Premi de les festes populars de cultura Pompeu Fabra), La dama de les boires (1987), Paradís d’orquídies (1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1993), La vida, tan obscura (1996), Els jardins incendiats (Premi Carlemany 1997), Estàtues sobre el mar (2000), George. El perfum dels cedres (2002), Tigres (Premi Ramon Llull, 2007).
També ha cultivat l’assaig, amb obres com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) o la seva tesi doctoral La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979); i destaca com a autor de narrativa juvenil, faceta en la qual ha publicat moltíssims títols i per dues vegades ha estat nomenat candidat de l’Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.

Miquel López Crespí (Sa Pobla, 1946) és un novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, escriptor i historiador.
Ha guanyat els més prestigiosos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, lliurats als Països Catalans. Moltes traduccions seves han obtingut igualment guardons estatals i internacionals.
Ha publicat més de seixanta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel·la i assaig. Ha estat traduït a l'anglès, al castellà, al francès, al romanès i també al sistema braille (el seu llibre El darrer hivern de Chopin i George Sand).

Miquel Mestre Genovard (Artà, 1951). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Barcelona, amb estudis de Lingüística i d’Història de l’Art, Miquel Mestre és dramaturg, director teatral, narrador, poeta i rapsode. Té publicats gairebé 20 poemaris, entre els que destaquen Silencis (Premi Ciutat de Manacor, 1974, amb pròleg de Salvador Espriu), El foc del glaç (Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma, 2000), Eros i la pluja (2013), Migdia d’agost en el talaiot (2014) o Tu. O tu. O potser jo. (2017). Pel que fa a la narrativa cal ressenyar: Cos de dona (Novel·la finalista Premi Miquel Àngel Riera, 1997), Ángela (amb Lluís Maicas, 1998) o La taronja de Proust (1999). Ha estrenat més d’una vintena d’obres de la seva autoria, entre les que destaquen: La mort del soldat Georg (Premi Memorial Llorenç Moyà, Palma, 1985), La meva Blancaneus (Premi Teatre Jove de les Illes Balears, 1996); Les flors músties (Premi Consell i Teatre Principal de Palma, 1997), Cos de dona (Premi Projecte Alcover de Teatre, 2007) o la recent Jo, Schumann (2016). També ha fet diversos enregistraments discogràfics que combinen música i rapsòdia i participat a recitals arreu del territori lingüístic català, Madrid, Nova York o Liubliana. Els seus poemes han estat traduïts a l’anglès, castellà, alemany i eslovè.

Maria Antònia Oliver Cabrer (Manacor,1946) és una destacada escriptora en llengua catalana. És principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, però també ha conreat la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guionatge. El 2016, quan ja té 46 anys de publicacions i un nombre de premis que avalen la seva trajectòria, va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Ponç Pons Giménez (Alaior, 1956). Poeta, narrador, crític literari i traductor. La seva trajectòria literària en català començà a principis dels anys vuitanta i, des d’aleshores, la seva obra ha estat traduïda a moltes llengües. Ha rebut diferents premis i reconeixement, com Premi Guillem Cifre de Colonya (1995) per “Entre el cel i la terra”, Premi Carles Riba de poesia (1996) per El salobre, Premi de la Crítica de poesia catalana (2006) i Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (2007) per Nura o Premi Ramon Llull (2007), entre d’altres.

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol de 2009) Va ser autor d'una vasta obra de gèneres molt diversos, entre els quals van destacar especialment la narrativa i els articles periodístics. Porcel es va iniciar en l'escriptura als anys seixanta i setanta amb Solnegre, La lluna i el Cala Llamp, Els argonautes, Difunts sota els ametllers en flor i Cavalls cap a la fosca. Va ser l'aurora del cicle mític d'Andratx, l'univers màgic, poètic i alhora realista del món rural i mariner balear. La recreació mítica i aventurera d'un món marcat pel fatalisme, per una naturalesa omnipresent i cohesionat per uns llaços familiars sempre determinants, s'inspirava en la Mallorca dels anys de la postguerra i configura la part més original de l'obra de l'autor.

Porcel no va abandonar l'univers íntim mallorquí, que es pot palpar a Les primaveres i les tardors i a El cor del senglar, però a partir dels vuitanta la seva narrativa va esdevenir més polifacètica i ambiciosa. A l'escriptor li van interessar temes més cosmopolites i va ampliar la temàtica. La realitat sociopolítica catalana i espanyola i els esdeveniments més rellevants de l'actualitat internacional, que en força casos Porcel va conèixer de primera mà a causa de nombrosos viatges arreu del món, van diversificar el repertori i alhora li van revelar nous horitzons creatius, com la descoberta i la fascinació pel continent africà, que va marcar la trajectòria de l'autor.

Les pomes d'or, Els dies immortals, Lola i els peixos morts, Ulisses a alta mar, Olympia a mitjanit i el recull de contes Reivindicació de la vídua Txing són obres que van reflectir aquells nous interessos. I, en una visió retrospectiva de la seva obra, es pot afirmar que el conjunt de relats contemporanis de Porcel des de final dels vuitanta (amb El divorci de Berta Barca i, especialment, des de Lola i els peixos morts) va formar una unitat dins la producció de l'autor comparable, en quantitat, a les narracions del mite d'Andratx. Un conjunt de narracions, les darreres, amb novel·les de temes actuals, amb apunts costumistes i un llenguatge contundent i vigorós. El 2009, a títol pòstum, es va publicar un capítol de la novel·la inacabada Els gegants.[

Miquel Àngel Riera Nadal (Manacor, 1930 - Palma, 1996), escriptor.

Considerat com un dels escriptors illencs més importants de la seva generació, va destacar en el camp de la poesia –Poemes a Nai (1965), Biografia (1969), Llibre de benaventurances (1980)–, la narrativa breu –La rara anatomia dels centaures (1979), Crònica lasciva d'una decadència (1995)– i, sobretot, en el camp de la novel·la gràcies a Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974), L'endemà de mai (1978), Els déus inaccessibles (1987) o Illa Flaubert (1990). Va ser un dels majors impulsors de les activitats culturals a Mallorca durant els anys seixanta i setanta, a més de fundador de les col·leccions El Turó i Tià de Sa Real. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i, a títol pòstum, el Premi Ramon Llull (2008). El 2021, coincidint amb l’Any Miquel Àngel Riera, fou nomenat Fill Predilecte de Mallorca.

Antoni Serra i Bauçà va néixer a Sóller (Mallorca) l’any 1936; estudià Medicina a Barcelona (1952-1957) i, de 1961 ençà, exerceix com a periodista a Ultima Hora. Ha col·laborat a Diario de Mallorca, Destino, Tele/Exprés, Canigó, Serra d’Or, Lluc i Avui. Fou el Secretari General Tècnic a les Illes del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i membre fundador de l’As­sociació d’Escriptors en Llengua Catalana.
És autor dels llibres Gent del carrer, La gloriosa mort de Joan Boira, El cap dins el cercle, Rapsòdia per a una nit de Wal­pur­gi, Nuredduna, Més enllà del mur, Carrer de l’Argenteria, 36,  Llibre de família, Per ben morir, El blau pàl·lid de la rosa de paper, L’arqueòloga va somriure abans de morir, Espurnes de sang, RIP, senyor Mosqueiro, Cita a Belgrad, Gràcies, no volem flors, L’a­nàr­quica escriptura a la terra inexistent o El (meu) testament literari, entre d’altres

Antònia Vicens Picornell (Santanyí, 1941) Novel·lista. Va donar-se a conèixer literàriament el 1967 en guanyar el premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la 39º a l'ombra. Ja hi apuntava alguns dels temes que han marcat la seva obra: la preocupació per la transformació de la seva terra a causa del turisme massiu, l'explotació del territori amb la consegüent pèrdua d'identitat, la condició de la dona i la lluita dels socialment desnonats per aconseguir la felicitat. D'entre les seves obres destaquen La festa de tots els morts (1974), La Santa (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1981), Gelat de maduixa (1984), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002) o Ungles perfectes (2007). Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1999 i el premi Ramon Llull al conjunt de la seva obra el 2004. El 2009 va publicar Lovely, el seu primer poemari. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear) i el Premi Nacional de Cultura el 2016. Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany i al castellà.

Jaume Vidal i Alcover (Manacor 1923- 1991), escriptor i poeta. Entre les seves obres podríem destacar, en assaig, Els trets fonamentals de la literatura catalana (1978) i Síntesi d'història de la literatura catalana (1980); de la producció poètica, L'hora verda (1951), Sonets a Eurídice (1962), Dos viatges per mar (1965), El fill pròdig (1970) i Sonets alexandrins (1981); en el camp de la novel·la, el 1949 va escriure L'equip assassinat i va iniciar la sèrie Els anys i els dies, formada per Tertúlia a Ciutat (1976), La vida fàcil (1987), Els intocables (1987), Els Sants Innocents (1988) i Els darrers dies (que no es va arribar a escriure). A més, va escriure Sophie o els mals de la discreció (1971), Visca la revolució (1974) i Dido i Eneas (1980); de contes i narrativa curta, Mirall de la veu i el crit (1954), Les quatre llunes (1969), Recull de llegendes (1978), Dues rondalles farcides (1980); en teatre, Una Roma per Cèsar, Èdip (1977), Oratori per un home sobre la terra (1979), La fira de la mort (1970), El miracle de Fàtima (1969); en el gènere del teatre de cabaret, hi destaca Manicomi d'estiu (1970).

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897 -1980) fou un escriptor i psiquiatre mallorquí. Va escriure tant en català com en castellà i és considerat una de les figures més importants de la literatura en llengua catalana al segle XX gràcies a obres com "Mort de dama" (1931) o la versió catalana de "Bearn o La sala de les nines" (1961).