El naixement de Les Illes d’Or, una «bona croada cultural»

El naixement de Les Illes d’Or, una «bona croada cultural»

Just haver complert els trenta anys d’edat, Francesc de B. Moll decidiria donar un viratge a la seva vida professional. La mort del seu mestre, Antoni M. Alcover, el 1932, no només l’havia afectat personalment sinó que l’havia reafirmat en les seves conviccions: perseverar en l’estudi de la llengua i contribuir a la difusió de la cultura de les Illes Balears. Ara, sol, en un moment incert de la nostra història, li tocava obrir-se camí en solitari. A octubre de 1933 anunciava mitjançant la revista La Nostra Terra el naixement d’una biblioteca anomenada “Les Illes d’Or”: serien les primeres passes d’un llarg camí i la primera pedra d’una de les seves majors fites, l’Editorial Moll.

La Nostra Terra, revista mensual publicada a Palma entre els anys 1928 i 1936 sota la direcció de Francesc Vidal Burdils i Antoni Salvà Ripoll, fou la gran referència cultural de la llengua catalana a les Illes Balears. Exponent de l‘ideari i de l’estètica noucentista, fou considerada portaveu de l’Escola Mallorquina i un referent del moviment autonomista. En el seu número doble de novembre-desembre de 1933 (Núm. 71-72) es feia ressò del naixement de Les Illes d’Or mitjançant un article que reproduïm a continuació de forma íntegra i que ens permet comprendre les expectatives que despertà aquell il·lusionant projecte proposat per un jove lingüista ciutadellenc que, sense saber-ho, estava cridat a fer història.

***

Les Illes d’Or

Sota aquest lema, suggestiu i ben escollit, s’ha fundat fa poc temps a la nostra Ciutat una Biblioteca Baleàrica de llengua, literatura, història i ciències dirigida pel nostre col·laborador Francesc de B. Moll, el qual ha llançat al públic una carta de convit. La Nostra Terra, davant un fet tan transcendental per la cultura de les Illes d’Or –fita que obrí el camí del nostre progrés intel·lectual a nous horitzons prometedors de belles esperances i abundosos fruits- no podia estar-se de fer un comentari. I aquest comentari no pot ésser altre que estimular l’iniciador i fundador de la Biblioteca per alentar els seus propòsits, felicitar-lo per la bona croada cultural que comença sota els millors auspicis d’èxit, i per demanar als nostres lectors que posin esment en aquesta empresa, afavorint-la, no solament amb la seva subscripció particular, sinó col·laborant-hi mitjançant la seva aportació intel·lectual o material de la seva difusió i propaganda.

Entre els noms dels publicistes actuals –les figures més rellevants de la nostra intel·lectualitat regional– que han de prendre part en la nova editorial hem vist bon nombre de col·laboradors d’aquesta revista i, per aquesta banda, resta determinat el seu caire característic i representatiu, tot d’acord amb el nostre postulat ideològic. Però la biblioteca Les Illes d’Or, encertadament, no limitarà el seu camp d’acció a la presentació d’autors vivents, sinó que en el seu programa figura, bellament representada, tota l’obra retrospectiva de reconegut valor cultural, tant la nominada com la popular i folklòrica i la reedició de llibres exhaurits, poc coneguts, que ho mereixin per llur contingut. No es limitarà tampoc la nova biblioteca a ésser solament portaveu de la literatura –branca més esponerosa del nostre terrer intel·lectual– sinó que la llengua, la història i les ciències hi ocuparan un bell lloc.

Tot això significa que la biblioteca Les Illes d’Or, amb tant vast i atractiu programa, té la lloable pretensió que en la renglera de les seves obres es tanquin, com en un reliquiari, tots els valors representatius, genuïns i característics de Mallorca i de les illes germanes. I això vol dir, també, que cap mallorquí, menorquí o eivissenc conscient dels seus deures patriòtics no pot deixar d’inscriure el seu nom en les llistes de subscriptors i d’aportar-hi tot el seu ajut.

No hi ha dubte si volem fer de la nostra cultura un do popular, que al nostre públic li falten llibres que estiguin al seu abast i «d’aquesta falta de llibres –emprant les paraules del programa– és una conseqüència la migradesa de la nostra cultura col·lectiva. Perquè si bé és ver que la publicació de llibres pressuposa un públic prou culte per sostenir-la, també és evident que el públic no es pot fer culte sense un cabal suficient de llibres on pugui adquirir i refinar la formació del seu enteniment i del seu esperit».

«Nosaltres ens proposam –resa el prospecte de la propaganda– de contribuir eficaçment a dotar la gent balear d’una biblioteca selecta de fons, exquisida de presentació i econòmica de preu». I aquest ideari que informa “Les Illes d’Or’’ és, al nostre entendre, el millor factor per a la propagació de la nostra cultura entre el nostre poble.

Selecta” en el fons ho serà , la nova biblioteca, a jutjar per la primera llista d’obres en preparació. “Exquisida” de presentació ja ho és, en el format de mostra que inclou en el prospecte. “Econòmica” de preu ja no és possible ésser-ho més, ho és tant, que es posa a l’abast de tota classe de lectors. Amb tan bones condicions, La Nostra Terra augura a les Illes d’Or un bell èxit i, a les portes de la seva presentació, li desitja un bon principi i una llarga vida.

Els miracles i espectres de Joan Barceló

3 de març de 2021

Plantes de les Balears, un clàssic actualitzat

3 de març de 2021