“Barba-rossa” desembarca a Barcelona

Text llegit per Isidor Marí Mayans a la presentació de Barba-rossa, el passat 18 de setembre, a la Setmana del Llibre en Català.

BARBA-ROSSA. Isidor Marí Mayans

Hi deu haver moltes persones més indicades que jo per parlar de Joan Pons i Pons; gent que coneix millor que jo la seva  trajectòria com a escriptor, i també gent que coneix millor que jo el context històric en què se situa la novel·la.

Tanmateix, és possible que la perspectiva d’un lector eivissenc –més i tot que la dels mallorquins—connecti amb l’escenari històric de la narració. A Eivissa o a Formentera no hi va haver episodis tan catastròfics com els saqueigs de Maó i de Ciutadella, però tant els fets descrits a la crònica local dels Llibres d’entreveniments com la tradició oral dels romanços i llegendes o el sistema de torres de guaita i defensa que envolta la nostra costa són bons testimonis dels segles en què, com ha dit Marià Villangómez, la mort ens envestia per tots costats.

És des d’aquesta afinitat que m’he introduït en les peripècies de Roger Genestar, protagonista d’aquesta novel·la i a la vegada fil conductor, des de la seua perspectiva concreta i propera, d’uns esdeveniments de dimensió històrica i transcendent. Aquest contrapunt entre el teló de fons d’uns fets llunyans i immutables protagonitzats per uns personatges de dimensió mítica i la proximitat de les vivències d’un al·lot humil que creix arrelat a l’entorn natural i rústic més immediat crec que és un dels grans encerts de l’enfocament general de la narració.

Perquè Barba-rossa no és ben bé una novel·la històrica. Jo la descriuria més aviat com una novel·la d’aventures situada en un context històric determinat, amb el qual s’entrellaça imaginativament. Els fets històrics i els seus personatges hi són presents amb una considerable fidelitat, com un teló de fons. Una primera intervenció de la ficció narrativa és el desplegament de les persones concretes que acompanyen Barba-rossa i Roger Genestar, amb la caracterització de cadascun, les trajectòries que segueixen i les escenes imaginatives en què interactuen. És en aquest primer pla que es manifesta l’habilitat narrativa de Joan Pons. Després en parlarem una mica més.

Però hi ha encara un espai més extens i intemporal en què es vol situar la narració, i crec que aquest és un altre element atractiu per als lectors d’avui. D’alguna manera, els fets que conta la novel·la es presenten com una de les etapes de confrontació entre dos mons que encara avui estan en pugna: l’occident i l’islam.

Es veu que Joan Pons va decidir emprendre aquesta obra arran dels atemptats de les torres bessones de Nova York, ara fa vint anys. Així es complien les premonicions que havia fet els anys 90 Samuel Huntington amb la seua tesi sobre el xoc de civilitzacions entre occident i l’islam com a centre de les futures confrontacions després de la guerra freda entre comunisme i capitalisme. I els diaris d’avui encara parlen d’alguna manera d’aquestes confrontacions, que no són tampoc un fet llunyà en l’espai o en el temps, sinó presents en la mateixa diversitat de la nostra societat immediata, en la qual hem de saber trobar el camí de la convivència i el respecte intercultural.

Aquesta idea travessa també la novel·la, de manera velada i amb petites referències explícites, com les de la pàgina 98: «Els intercanvis són guerres resoltes en forma pacífica; les guerres són el resultat de transaccions desafortunades». O poc després, a la 103: «El gihad i les croades són l’anvers i el revers de la mateixa moneda».

Recorden la frase de Carl von Clausewitz: «La guerra és la continuació de la política per altres mitjans».

És possible que les atrocitats de cadascun dels dos blocs serveixin de justificació a la continuació d’unes hostilitats que el món hauria de saber analitzar i abandonar. Aquest relativisme de la novel·la la converteix precisament en una lectura apta per introduir en el món educatiu una reflexió que permeti superar aquesta confrontació absurda.

Però tornem al cor de les tècniques narratives de Barba-rossa, perquè és precisament en la superfície i en el detall on es revela la qualitat d’una obra literària, i aquí és on el lector hi pot trobar el gust per anar seguint el fil dels fets, de les situacions i dels personatges.

Una de les originalitats dels procediments expositius de la novel·la és l’estructuració de les diverses parts en una successió de petites escenes, moments i espais breus, caracteritzats amb poques pinzellades, però rics en elements evocadors, simbòlics i a voltes fabulosos, de manera que el paisatge total de la narració es presenta com un immens mosaic de petites peces autònomes. Mentre ho llegia he pensat sovint en la plasticitat d’una banda dibuixada (un còmic) i en la viabilitat cinematogràfica d’aquestes escenes, que permeten combinar escenaris diferents i generar un efecte de desconcert enigmàtic d’intriga en el lector. També he pensat en el món fabulós de les rondalles en què qualsevol cosa és possible i la imaginació vola amb plena llibertat.

I aquesta tècnica expositiva, pròxima als gèneres populars, enllaça perfectament amb l’univers del protagonista principal, Roger Genestar, caçador, criador i ensinistrador d’ocells, i molt més que això, un exponent de l’arrelament a la naturalesa i la vida popular. Aquí l’autor s’hi recrea i mostra els minuciosos coneixements que té de l’entorn natural, de la terra, de la cultura material i de les tècniques artesanes tradicionals, amb un desplegament lèxic realment espectacular, que convida a llegir la novel·la amb un diccionari (o fins i tot una enciclopèdia) al costat.

Tot això fa de la lectura una aventura plena de sorpreses, descobriments, enigmes o miratges plens de magnetisme i a voltes de sensualitat, com les mateixes aventures que viuen els protagonistes. Coneixem el desenllaç dels fets històrics, que Miquel Àngel Casasnovas detalla en un epíleg, però la intriga es manté perquè ens enganxa la trajectòria dels protagonistes immediats, plena de perills i de girs desconcertants.

En fi, que us convid a llegir Barba-rossa si no ho heu fet. Viureu una aventura que us ajudarà a entendre el món de Maó al segle XVI i el món sencer al segle XXI.