Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, 1876 - 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista.
Durant la seva vida escriu nombroses narracions breus -que anomena contarelles- que apareixen a la premsa escrita mallorquina i catalana, amb les que guanya el Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona en dues ocasions, per Negrures (1908) i La Dida (1923). Publica una sola novel·la, Flor de card (1911), emmarcada dins la tradició del naturalisme rural. Després de la seva mort s'inicia la recuperació d'algunes de les contarelles en títols com Novel·letes rurals, Quadrets i pinzellades i La dida i altres narracions, un procés de recuperació que es tanca definitivament amb la publicació dels quatre volums de les seves Obres completes.
Com a lul·lista transcriu i prologa, pràcticament tot sol, els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull, editades per la Comissió Editora Lul·liana. També escriu nombrosos articles, ressenyes i conferències sobre temes lul·lístics, i els excel·lents estudis Vida Compendiosa del Beat Ramon Llull (1915) i Dinamisme de Ramon Llull (1935).
