Fou poeta i traductor. Llicenciat en Dret, ben aviat es decantà pel conreu de les lletres. Durant més de vint-i-cinc anys exercí la docència, primer a Cornellà i després a Eivissa. Entre altres poemaris va publicar Terra i somni
(1948), Elegies i paisatges (1948), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956), Ceguesa de l'estel (1956), La miranda (1958) o El cop a la terra (1962). L'any 1963 tanca l'etapa del vers i es concentra en la traducció de poetes francesos, anglesos, italians, etc., a més d'escriure assaigs i articles.

Va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1983), la Creu de Sant Jordi (1984), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1989) i el 1988 va ser declarat Fill Il·lustre de la ciutat d'Eivissa. La Universitat de les Illes Balears li concedí el Doctorat honoris causa el 1995.