Noves versions de poesia anglesa i francesa

Villangómez dugué a terme una ingent tasca traductora, sobretot de poesia anglesa i francesa, conscient de les renúncies i les exigències estilístiques que implicava, raó per la qual sotmetia constantment les versions a una atenta revisió. A parer seu, el traductor de poesia ha d’ésser poeta, a més de coneixedor dels recursos lingüístics de la seva llengua i expert en versificació. Li interessava un ventall molt ampli de poetes, estils i cultures, mostra de la naturalesa multiforme de la poesia, i aquest interès queda reflectit en les traduccions, de caràcter miscel·lani, Noves versions de poesia anglesa i francesa (1977). La tria dels autors respon més al gust i a les lectures personals que no pas als paràmetres d’un encàrrec editorial. L’ús repetit del terme “versions” en els títols posa de manifest un tret fonamental de la seva visió de la traducció poètica: el seu text no és una còpia fidel de l’original, sinó una aproximació a l’esperit i a l’estil.