Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida el 1940. Llicenciat en Lle­tres i doctor en Peda­gogia per la Universitat de Barce­lo­na, és catedràtic d’An­tropologia de l’Educa­ció de la Universitat de les Illes Balears.
En la seva obra narrativa cal destacar L’abisme (Premi Ciutat de Palma 1967), El silenci, Han plogut panteres, Els alicorns (Premi Josep Pla 1971), El cementiri de les roses (Premi Víctor Català 1971), L’agonia dels salzes, Els rius de Babilònia (Premi Sant Joan 1974), El rei Gaspar (Premi Folch i Torres 1975), Tango (Premi de les festes populars de cultura Pompeu Fabra), La dama de les boires (1987), Paradís d’orquídies (1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1993), La vida, tan obscura (1996), Els jardins incendiats (Premi Carlemany 1997), Estàtues sobre el mar (2000), George. El perfum dels cedres (2002), Tigres (Premi Ramon Llull, 2007).
També ha cultivat l’assaig, amb obres com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) o la seva tesi doctoral La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979); i destaca com a autor de narrativa juvenil, faceta en la qual ha publicat moltíssims títols i per dues vegades ha estat nomenat candidat de l’Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.