Les prades de posidònia són, talment, boscs submergits formats durant segles que formen un tot compacte de tiges, rizomes i sediments. I, com qualsevol bosc, són sinònim de vida. És important conservar-les i, més enllà, donar forma a projectes que apropin a la ciutadania els valors ecològics de la posidònia i la necessitat de mantenir-la en un bon estat de conservació.
La posidònia absorbeix entre un 7 % i un 8 % de la producció de diòxid de carboni de les Balears. Quan es fa malbé una prada, no tan sols minva la capacitat de la planta de captar carboni, sinó que una gran quantitat del carboni que ha acumulat durant segles torna a l’aigua i, amb el temps, a l’atmosfera. Sabent, doncs, que el seu creixement és molt lent, és important que les prades no siguin danyades. Amb ulls curiosos, recollint el testimoni d’experts i investigadors, Albert Herranz -escriptor i guionista, que ha traduït grans obres de la literatura sueca i ha escrit diverses obres en català, suec i castellà de poesia, narrativa i teatre–es submergeix en la fascinant història de la posidònia; un viatge d’anada i tornada en forma d’assaig capaç d’explicar els diversos caires d’una planta que pot ser considerada com “el pulmó mil·lenari de la Mediterrània”.
“La cabellera de Posidó” recull el testimoni d’experts i investigadors i se submergeix en el fascinant món de la posidònia, amb una visió periodística que contribueix a la difusió dels diferents projectes de recerca bolcats en la preservació d’aquesta planta marina. És, doncs, un viatge d’anada i tornada en forma d’assaig, capaç d’explicar els diversos aspectes d’una planta clau en el nostre sistema, en el nostre paisatge.
