Un crit contra l’oblit i la desmemòria

Pròleg d’Elisabeth Ripoll Gil (Universitat de les Illes Balears).

En el moment d’escriure aquestes línies es pot afirmar que el món ha viscut una crisi sense precedents en molts d’aspectes. La pandèmia de la COVID-19 ha trasbalsat la vida quotidiana d’arreu del món, però també les perspectives de futur i ens ha fet evident, més que mai, la magnitud del món globalitzat.

En el 2021 es commemora el noranta aniversari de la proclamació de la Segona República a l’Estat espanyol. A les Illes Balears la recuperació de la Memòria Democràtica avança de forma progressiva però, alhora, les manifestacions feixistes se troben a peu de carrer amb una freqüència i una virulència innegables, tant a casa com a altres indrets de la península.

El 2006 els investigadors Albert Herranz Hammer i Joana Maria de Roque Company van publicar l’obra La Segona República a Mallorca. El temps, els fets i els protagonistes, coincidint amb el setanta aniversari del cop d’Estat de 1936. Aquell any fou un moment en què el moviment memorialista arreu de l’Estat espanyol i a les Illes Balears prenia força i assentava les bases de les actuals polítiques públiques de memòria. Cal destacar que el moment en què en Albert i Joana Maria publicaren l’obra, les recerques i la transferència del coneixement relatiu a aquest període que fou la Segona República es trobaven en fase de desenvolupament.

En els anys que han transcorregut entre la primera i la segona edició d’aquesta obra – ara recuperada per la Nova Editorial Moll dins la col·lecció El Treball i Els Dies–podem afirmar que l’avanç entorn les recerques, el coneixement i les actuacions per a la recuperació de la Memòria Democràtica han avançat sense precedents en la nostra Història local.

A dia d’avui, s’han obert nombroses fosses comunes a les Illes Balears, s’han instal·lat Pedres de la Memòria arreu de l’arxipèlag, s’han commemorat any rere any homenatges a figures clau de l’etapa republicana –com Emili Darder i Aurora Picornell– i s’han presentat nombrosos llibres i tesis doctorals entorn el període de la Segona República. També s’han conformat nous llocs de memòria, per exemple, amb els bustos de Darder i Picornell a la Porta del Camp i a la barriada del Molinar, respectivament. Ambdues escultures han patit un delicte d’odi el febrer de 2021, mitjançant pintades i proclames pròpies de la dictadura franquista. Un cop restaurades les escultures a nivell patrimonial i també simbòlic, ens arriba el moment de la reflexió calmada –però ferma– entorn les manifestacions de tipus feixista que han pres forma no només a Mallorca, sinó al conjunt de l’Estat.

És evident que la societat i les institucions no poden ni han de perdre el seu compromís amb la democràcia, ni tampoc amb les reivindicacions entorn l’etapa republicana. Com el lector podrà observar en aquestes pàgines, els anys de la Segona República representaren una conquesta de la democràcia en termes globals; es va donar una renovació notable dels serveis públics, un floriment del moviment obrer, de la cultura i de l’educació, i de forma transversal, el paper de la dona assolí un ressò inaudit a la nostra illa.

Aquesta obra, dividida en tres parts fonamentals, esdevé una eina pel coneixement del període republicà a Mallorca que ens permet posar en vàlua els progressos socials, democràtics i culturals d’aquesta breu però fonamental fase de la nostra Història. La primera part del llibre ens ofereix una imatge global de Mallorca durant els anys republicans, analitzant el moment de la proclamació del nou règim, la situació de la dona –que guanyava un protagonisme social sense antecedents–, els progressos en l’àmbit de l’educació, el món periodístic, la situació de la indústria i del moviment obrer, una anàlisi del panorama polític i la diversitat de partits, l’arribada del Bienni negre, el posicionament dels intel·lectuals, l’avantprojecte d’Estatut o fins i tot la presència d’estrangers a l’illa. La segona part de l’obra és un recull de fotografies: en aquest cas, en trobem amb un aplec de fonts primàries essencials per visualitzar els fets i que ofereixen al lector el gaudi d’imatges d’època. Finalment, la tercera part de l’obra és un recull de perfils biogràfics de distintes ideologies, d’homes i dones, illencs i estrangers, que d’una manera o altra jugaren un paper en l’etapa republicana. Ens trobam davant d’un capítol que atorga relleu i protagonisme a nombroses figures que fins al moment no havien assolit prou ressò, destacant la reivindicació respecte la Història de les dones.

Noranta anys després de la proclamació de la Segona República, observam amb desassossec la irrupció dels discursos d’odi propis de l’extrema dreta als carrers, als mitjans, a les xarxes socials i, fins i tot, per part d’alguns representants polítics. Com en temps pretèrits, la discursivitat de l’extrema dreta es fonamenta en manipulacions i falsedats, però tenen la capacitat de penetrar en una població en crisi, esgotada pels temps pandèmics que ens han tocat viure.

Tenim la responsabilitat i el deure social de no banalitzar els autoritarismes, i per a això, el coneixement i l’estudi de la nostra Història és un antídot de primera magnitud. L’obra d’Albert Herranz i Joana Maria de Roque ens proporciona un estudi rigorós que ens ajudarà a perfilar una imatge clara i precisa d’un moment històric que cal vindicar; un moment històric nascut amb arrels en el sistema democràtic, compromès amb la igualtat, la llibertat i la cultura i que fou violentament escapçat per un cop d’Estat militar que no compartia cap d’aquests valors.

Aquest llibre ha estat publicat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.