Description
ISIDRE GRAU, autor de Sol sense sol, explica així la seva pròpia vida i miracles: Vaig néixer a Cerdanyola del Vallès a la meitat dels quaranta, quan el silenci ho disfressava tot de pau. Em va tocar un món fet de pagesos, estiuejants, mestres d’una peça i cartilles de racionament. L’escenari era una xarxa de carrers i vinyes, i el teló de fons, la serra que ens protegia d’una ciutat anomenada Barcelona, de la qual s’explicaven llegendes tan exòtiques com ara que ‘quatre salvatges’ organitzessin una vaga de tramvies i rapessin el cap a les noies. Ja cap als revolts de l’adolescència, em va agafar la dèria d’editar-me la meva pròpia Enciclopedia Pulga, i després, la d’escriure mitja dotzena de novel·lotes, que em van permetre de cremar uns quants somnis il·lusos. Fins que em vaig deixar seduir pel seny i, adherit a la nova fe en l’era industrial, em vaig fer pèrit. Però de sempre s’ha dit que els rius tornen al seu curs. L’any 75 vaig prendre la decisió irreparable de capbussar-me lletres endins. El primer resultat va ser la novel·la FUGIDA EN GRIS, que guanyà el premi Ciutat d’Olot 1979. Després he anat confegint matèria per a llibres de narracions i viatges i dues novel·les més, que qualsevol dia començaran a ploure damunt de mans lectores. SOL SENSE SOL és la segona novel·la, tanmateix d’una construcció poc ortodoxa. No hi fa res (o així ho espero). Hi ha un temps present amb la poca acció i molta reflexió que permet el fet d’allitar un escriptor, de nom i obra incerta, en un pis del carrer més estret de la Barcelona vella durant un mes d’agost. Hi ha un ventall de passats, entreteixits amb les clarors de la terra ampla i les pampallugues urbanes. Hi ha el rastre fantasmal de les presències absents. I travessant-ho tot, el fil alliberador de l’escriptura. Ara és això. En una altra ocasió, el tomb pot ser imprevisible’. Només cal afegir que Isidre Grau ha guanyat el Premi Ciutat de Palma 1983 amb la novel·la Vent de memòria.