Si vens abans de l’alba

Obra debut de Marià Lleixà, amb la qual obtingué el Premi Bernat Vidal i Tomàs 1992. En el pròleg introductori, el poeta Joan Callau ressalta que: “Alguns dels versos de Marià Lleixà posseeixen la intensitat de la vida quan la vida es veu abocada a un desfici imparable – que el porta a exiliar-me del combat dels dies – o a una borratxera de plenitud – tèbia és la tarda sobre la teva espatlla -, i és d’això precisament del que escriu en el seu llibre, indubtablement amb veu de poeta”. La poètica de Marià Lleixà es caracteritza pel seu impecable i sobri domini de la llengua i la forma. En principi, es tracta d’una poesia de figuració que gosaríem enquadrar dintre del realisme. Després  es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida. Finalment,  encara es projecta cap a l’exploració d’allò inconegut, a partir de l’ús d’imatges i metàfores que ultrapassen el llenguatge discursiu. Els seus poemes sorgeixen mitjançant un magnífic punt d’equilibri entre l’afany personal per aprofundir en el coneixement moral de la vida humana,  i la seua inclinació natural cap a un intens lirisme de tipus remembratori. És a dir, els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral del poeta i l’obligació d’aquest mateix cantor de recordar la història del món. Són poemes  d’una gran subtilesa de matisos i per això l’autor controla les pautes de lectura a partir  d’un originalíssim ritme força sinuós i amb escassa velocitat.