Poemes, 1982-83

“Rafel Jaume és d’aquells homes que han passat pel món fent el menys soroll possible […] La seva obra poètica s’anava apilant, curosament estotjada i adesada, i només molt de tard en tard treia a la superfície una mena de punta d’iceberg. Feia molt de temps, tanmateix, que havia fet vot de servir la poesia. Escrivint, llegint, investigant, col·laborant, fitxant i fins i tot despatxant. En matèria de poesia en sabia un reguitzell; jo crec que era qui més en sabia de tota la nostra contrada. […] Savi en bibliografia poètica i savi, també, en art poètica. Ja he dit que Rafel Jaume va escriure, sembla, prou poesia; en va publicar, però, molt poca. ¿Timidesa?, ¿indiferència? ¿O potser orgull, sentiment de superioritat amb una punta de menyspreu? Confés que no sabria quina contesta triar. Dues vegades va guanyar el Premi Ciutat de Palma. […] Rafel Jaume ha estat el més honest, responsable i informat crític d’art del nostre temps i de la nostra illa“. Josep M. Llompart, pròleg de Poemes, 1982-83.