N’Àngel Ruiz i Pablo (1865-1927) és, sens dubte, després d’En Quadrado, la figura més il·lustre que Menorca ha donat al món de les Lletres. Produí amb relativa abundància, i els gèneres que cultivà amb predilecció foren la poesia, la novel·la i el quadro de costums. Les seves composicions en vers estan escampades dins periòdics i revistes de molts anys enrera; una part d’elles fou recopilada, i són precisament les que va escriure en català i formen el llibre
Poesies publicat en 1911. Són aquestes poesies riques de sentiment i correctes de forma, i presenten no poques imatges de bellesa perfecta que indiquen
vertadera inspiració.
Però Ruiz Pablo era més bon prosista que poeta. Es distingí principalment en la novel·la, escrivint diferents obres en castellà realment bones, especialment la titulada Las metamorfosis de un erudito.
L'obra d'Ángel Ruiz i Pablo se situa entre el costumisme vuitcentista de Per fer gana (1895), el modernisme de la novel·la breu Del cor de la terra i les novel·les realistes i psicològiques en castellà de la darrera etapa, en què recupera el costumisme inicial.
La seva producció catalana consisteix en un conjunt d'articles i narracions de caràcter costumista i modernista. El principal propòsit de l'autor està exposat clarament en les seves obres. Gairebé totes elles presenten un profund sentiment religiós, tant els articles com les novel·les.