Mans de carboni

Un poemari rigorós i hermètic, capaç de fascinar-nos o de fer-nos perdre l’equilibri. Diu Gabriel Janer Manila al seu pròleg que és el seu millor poemari: una obra “ponderada, equilibrada, rigorosa, fecunda, senyora” que mostra o demostra també una preocupació per les formes. Conformat tant per poemes en vers lliure com per sonets i poemes en prosa, recull la presència a estones d’un cert surrealisme i romanticisme que, per descomptat, no té res de romàntic.  Segons Bartomeu Fiol, el lector hi trobarà un decòrum sereníssim, una eficàcia de llenguatge, una maduresa de continguts i un grapat de versos realment esplèndids com «recull la llum i desgrana’t» o «el flamareig de l’heura que esgrafia / els núvols i la seda dels presagis».