Erms

Deu anys després del brillant De l’oasi dels ulls, Antoni Sbert retorna feliçment a la publicació de poesia per convidar els lector a transitar aquests Erms paradoxalment poblats per una multitud de presències i absències: el que va morir i allò que encara ha de néixer, el sentiment i el pressentiment, la naturalesa i l’artifici, la solitud no sempre volguda i la inevitabilitat de l’enyor. L’amor exigent per les paraules i la necessitat d’arribar al nucli del seu significat i de viure en pròpia carn allò que designen, són alguns dels espectres que el poeta convoca des de la fèrtil esterilitat dels paratges que aquests poemes estenen davant del lector. Poesia de tensions i de contrastos, de silencis i de discurs fondo, ambiciosa conceptualment i alhora atenta tant a la dimensió moral com a l’experiència sensual de la realitat que construeix vers a vers, la lectura dels Erms d’Antoni Sbert constituirà sens dubte el descobriment d’un indret on als lectors de poesia els complaurà de romandre una temporada.