La gratitud

“Tota poesia conté una esperança. Cada vers escrit aspira a ser un encert de la mesura. Els poemes desesperats i desmesurats, per bons que siguin, contenen una impostura insalvable, o almenys un gest paradoxal. Perquè la poesia conté l’esperança de ser llegida, de ser estimada, estimable. Els versos escrits amb mesura –amb desig d’equilibri entre les certeses i els desbordaments– poden semblar d’una humilitat merament tàctica: però si exalcen les placideses petites sense deixar d’encarar el dolor gran de viure, s’autoexigeixen ambició literària. Voluntat d’elevació. Cal agrair que puguem llegir La gratitud, de Miquel Àngel Llauger”. (Esteve Miralles, Núvol).