El tàlem

Després de l’excepcional No pas jo, Manel Marí corroborà amb El tàlem que la seva obra era una de les més interessants i mereixedores d’atenció entre les dels poetes de la seva generació. La solitud, en companyia o sense, és l’eix vertebrador d’aquest llibre que ofereix una col·lecció d’instantànies que retraten la perplexitat, la decepció, el sentiment d’abandonament o deriva i la ràbia -no sempre continguda- d’algú que es troba en un món que rebutja no perquè no l’entengui, sinó justament perquè l’entén massa bé. Però també, l’orgull de ser sàviament pocs però bons i la nervadura forta de qui sap estimar els seus amics, els seus llocs, les seves idees i el seu amor, tot expressat en uns versos escandits amb nerviosisme i brusquedat, i alhora amb tendresa i un excel·lent sentit de la composició. Poesia a favor de la vida, escrita per perdurar en el record i el sentiment del lector. Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2007