Vol. 2 El futurisme. Articles d’El poble català (1904-1906) [Obres Completes]

El present volum de les obres completes de Gabriel Alomar inclou la seva producció dels anys 1904-1906: per una banda, El futurisme, conferència que va pronunciar l’any 1904 dins un cicle de conferències organitzat per l’Ateneu Barcelonès. Es tractava d’una conferència programàtica, bastida amb un tramat ideològic brillant que incidia en un paisatge ben precís del catalanisme polític: el que sorgia de l’escissió de la Lliga Regionalista d’abril del 1904, quan amb motiu de la visita d’Alfons XIII a Barcelona, el grup liberal, republicà, va donar-se de baixa del partit i inicià un procés que Jaume Carner, un dels dissidents, definia com de “treball doctrinal i de propaganda que permetés crear amb paciència i a poc a poc un nucli catalanista liberal i republicà”. La conferència d’Alomar s’erigeix com una crida a la formació d’un grup polític alternatiu i apareix com la primera pedra, potser la pedra axial, del nou edifici ideològic a construir: el de la col·laboració entre el Modernisme i el sector liberal i republicà del catalanisme.

Per altra banda, hi trobam els articles que Alomar va publicar durant aquests anys al setmanari El Poble Català, publicació amb la qual el grup escindit de la Lliga Regionalista es proposa crear un moviment ideològic i social renovador que miri, més enllà dels interessos de partit (i, doncs, merament electoralistes i de defensa d’una determinada classe social), cap a un societat d’homes lliures, responsables del seu propi destí personal i col·lectiu. Gabriel Alomar era, per dir-ho en termes actuals, l’ideòleg, potser no l’únic però si el més important, de la revifalla que havia fet el Modernisme en la seva darrera etapa al voltant d’aquesta publicació i des d’un projecte per endegar una política catalanista d’esquerres, alternativa a la de la Lliga Regionalista. La virtut i l’eficàcia dels discurs alomarià (si és que es pot parlar d’eficàcia en propostes de caràcter ideològic) prové de la seva gran capacitat per sintetitzar una sèrie de llocs comuns del pensament finisecular i fer-ho amb un llenguatge altisonant, que frega el discurs profètic i li dona una pàtina d’originalitat. (De la Introducció de Jordi Castellanos)