Diàlegs amb l’India

Molt abans que els hippies i la contracultura qüestionessin certs valors i giressin la mirada cap a Orient, Joan Mascaró ja va manifestar que la Il·lustració i el somni racionalista d’Occident tenien els seus límits. Però Mascaró no creia tant en l’adopció d’unes alternatives sinó en el diàleg en termes de complementarietat. Bona part de la seva obra té, com a objectiu fonamental, la recerca d’un denominador comú, d’una unitat essencial en les diverses cultures i espiritualitats. “No hi ha contradiccions entre la visió de l’India i el cristianisme -diu Joan Mascaró- . Les grans visions espirituals de l’India poden despertar-nos aquell sentit espiritual que una somorta rutina cristiana ha apagat en nosaltres, i podem retornar a l’eternitat del cristianisme amb una vida fresca i amb una fe més profunda.” Es tracta, doncs, de potenciar el diàleg, ja que “les visions espirituals de l’home es confirmen i s’il·luminen les unes amb les altres”.