Dansa nocturna

Com afirma el mestre Màrius Sampere al pròleg, ‘en aquest poemari no compten, doncs, els símptomes, sinó tot un cos humà damnat, devorat per l’ànima‘. En efecte, la Dansa nocturna a què ens convida Pere Joan Martorell amb aquest llibre, és la dansa còsmica, atàvica, eterna, mitjançant la qual es representa la fosca manera d’existir dels éssers moridors, abandonats a la seva sort en el món de les ombres per l’odi d’uns déus sense memòria. La negació d’allò tangible i la constatació de la pròpia materialitat, els cossos microscòpics i les extensions infinites, l’oblit i el vertigen, la urgència de l’instint i la certesa de la mort, formen les insòlites parelles de ball -grotesques de vegades; dignes de compassió d’altres; tràgiques, gairebé sempre- que giravolten incessants al ritme d’una causalitat incomprensible sota l’envelat inalterable de la total obscuritat, produint com a resultat el fenomen que, per abreujar, i de forma no necessàriament sarcàstica, coneixem amb el nom de vida humana. Després del decisiu moment de maduració assolit a l’anterior Llibre de cera, també publicat en aquesta col·lecció, la poesia de Pere Joan Martorell actualitza, aprofundeix i amplia amb aquesta Dansa nocturna els paràmetres del seu discurs, el qual, per la seva densitat i riquesa estètica, es valida com un dels projectes en curs més interessants de la literatura catalana actual. Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2006.