Rafael Ginard i Bauçà (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 27 de juliol de 1899 — Artà, Mallorca, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista.
Procedent d'una família humil de la pagesia, va conèixer directament el folklore i les tradicions dels mallorquins. Des de la seva joventut Rafel Ginard va sentir una gran fascinació per la figura de Ramon Llull, per Mossèn Alcover, amb qui va col·laborar, i pel cançoner popular mallorquí. Ingressà als Franciscans d'Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924.
Va publicar un gran nombre d'articles a les revistes Llevant, El Heraldo de Cristo i Bellpuig, aquesta darrera revista li va dedicar un especial el novembre de 1976 després del seu traspàs.[1] Com a poeta, va ser guardonat als Jocs Florals de Barcelona els anys 1930 i 1932, però la seva obra no fou arreplegada en volum fins al 1995.
La seva obra més important és el recull Cançoner popular de Mallorca, integrat per més de quinze mil cançons tradicionals mallorquines, cosa que el converteix en el major que s'hagi fet en català, i pel qual va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans el 1949 i el 1955, i va rebre el Premi Ciutat de Palma de folklore el 1958.
