S’apleguen en aquest volum de les obres completes de Gabriel Alomar (1873-1941) els articles apareguts per primera vegada en publicacions mallorquines fins a l’any 1905. Hi destaquen els textos que integren la sèrie Una vila que es mor, que foren refosos per l’autor pocs anys després amb els tres que s’apleguen sota l’epígraf Tot passant. Alomar va recollir en aquest conjunt les ‘Impressions d’Alger’ publicades al setmanari La Roqueta, amb les quals proposava una evocació del seu viatge a Alger escrita en una prosa de molt alta qualitat literària, i feia una defensa de la cultura del nord d’Àfrica, amenaçada pel colonialisme.
La resta de materials reunits aquí procedeixen, a més de la ja esmentada La Roqueta, de publicacions com Ultima Hora, La Almudaina, La Tarde o La Veu de Mallorca. Els temes que s’hi tracten són ben diversos, però gairebé tots els textos tenen en comú la voluntat de qüestionar les convencions socials i els llocs comuns ideològics de la retrograda societat espanyola de l’època, així com l’afirmació d’un ideari fermament progressista, afermat en un irrenunciable catalanisme. Amb ells, Gabriel Alomar comença a convertir-se en un referent ineludible dins la tradició del pensament polític català modern, i més en particular de la tradició del nacionalisme català d’esquerres. Com assenyala Pere Rosselló a la ‘Introducció’: ‘La figura del Gabriel Alomar d’aquesta època és d’una modernitat absoluta, car, des d’una actitud no gens localista i clarament cosmopolita, respon ai model de l’intel·lectual lliure que, sense llaços ideològics o polítics que el fermin, posa el seu pensament al servei de la millora indiscutible del món i del de les futures generacions’.