Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) fou una escriptora, periodista i activista.
El 1971 guanyà el premi Josep Pla i el premi Crítica Serra d’Or de prosa narrativa (1972) amb l’obra Testament a Praga. Li segueixen Quan érem capitans (1974), Los niños de la guerra (1975), Una española llamada Dolores Ibárruri (1975), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem refugiats (1975), Si vas a París papà... (1975), Gent del meu exili (1975), Crònica de la vetlla (1975), Los que se fueron (1976), La rereguarda republicana (1977), Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982, escrit amb materials de l’exili, sobretot mexicà), Primavera de l’àvia (1989), Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita (2001), i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005).
Pel que fa a la narrativa de ficció cal destacar les novel·les: Dona de pres (1975), Amor clandestí (1976), Aquell vellet senzill i pulcre (1977), Memòria dels morts (1981), La chivata (1981), Segrest amb filipina (1986), Rebelión de viejas (1989) i La filla del Gudari (1997).
Deixà constància dels seus viatges arreu de l’Estat espanyol: Vacances aragoneses (1979), Matins d’Aran (1982), Rosalia no hi era (1982) Busqueu-me a Granada (1984), Praga (1987), en castellà, Nadal a Porto (1994), Jardí enfonsat: viatge a Castella i Lleó (1995, premi de la Institució de les Lletres Catalanes), Allí em trobareu: viatges (2002).
Realitzà nombroses traduccions i col·laborà com a articulista en publicacions periòdiques. Col·laboradora habitual del diari Avui, aplegà els seus articles a Opinió inconformista: vuitanta-set dilluns a l’AVUI (2003). Participà també en espais radiofònics, que recollí a Coses de la vida a ritme de bolero (1993) i La vida amb cançó: cròniques radiofòniques (1999).
També escriví assaig, en els quals tractà temes vitals i socials i, especialment, de la condició de la dona: Cròniques de nàufrags (1976), Maig de les dones (1976), Los niños de la guerra (1977), Romanticismo militante (1977), La mujer a partir de los cuarenta años (1979), en col·laboració amb Santiago Dexeus, Opinió de dona (1983), Mascles no masclistes (1987), L'aventura d’envellir (2002), Conviure amb la mort (2003), 3x1 (2003), en col·laboració amb P. Rahola i M. Rivière, Informe al difunt (2008).