Joaquim Soler Ferret (Barcelona 1940 - 1993) va ser un escriptor i crític literari català. Treballà a Catalunya Ràdio i era membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
La seva novel·lística, bastida com una alternativa al realisme, s'inicià amb Laberint sense (quasi plagi) (1978), Camil i Adelf (1980) i La prova del mirall (1981), obres que incideixen en les coordenades d'una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l'experimentació. La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima (1982), premi Ciutat de Palma de novel·la; Cambra de bany (1985), premi Prudenci Bertrana de novel·la, i A una sola veu (1992), premi Víctor Català. Conreà també la narrativa juvenil: El fantasma del Fluvià (1981).