Jordi Sarsanedas Vives, (Barcelona, 1924 — 2006), escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc) i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Redactor en cap de Serra d’Or (1964-97), dirigí i interpretà teatre a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Lector a la Universitat de Glasgow i a Itàlia, traduí Vercors i Salinger, i féu versions franceses de poemes de S. Espriu i de M. Martí i Pol. Redactor d'Ariel (1947-51), publicà clandestinament el seu primer llibre de poemes, A trenc de sorra (1948). Autor, entre d’altres, dels reculls de poemes La Rambla de les Flors (1955), Postals d’Itàlia (1965), Fins a un cert punt (poesia 1945-1989) (1989, Lletra d’Or de 1990), Cor meu, el món (premi Crítica espanyola 2000), L’enlluernament, al cap del carrer (premi Crítica Serra d’Or, 2002), Com una tornada, sí (2003) i Silencis, respostes, variacions (2005), escriví també reculls de contes, com Mites (1954, premi Víctor Català), Plou i fa sol (1959), El balcó (1969), De Famagusta a Antofagasta (1994, premi Crítica Serra d’Or de narrativa) i Una discreta venjança (2005, premi de narrativa Ciutat de Barcelona). Conreà també el conte infantil (Eduard el mariner i el país de sota l’aigua , 1987; La derrota del cavall blanc i altres contes , 1995) i la novel·la: Contra la nit d’Oboixangó (1952), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981, premi Josep Pla). Publicà també treballs crítics, proses i articles. Pòstumament hom li publicà el volum de poemes inèdits Palimpsest (2016).