Robert Helmer MacArthur (1930 - 1972) va ser un ecologista nord-americà nascut al Canadà que va tenir un gran impacte en moltes àrees de l'ecologia comunitària i poblacional.
MacArthur va ser professor a la Universitat de Pensilvania, 1958–65, i professor de biologia a la Universitat de Princeton, 1965-72. Va tenir un paper important en el desenvolupament del particionat nínxol, i amb E.O. Wilson va ser coautor de la teoria de la biogeografia insular (1967), un treball que va canviar el camp de la biogeografia, va impulsar l'ecologia comunitària i va portar al desenvolupament de l'ecologia paisatgística moderna. El seu èmfasi en la prova d’hipòtesis va ajudar a canviar l’ecologia d’un camp principalment descriptiu a un camp experimental i va impulsar el desenvolupament de l’ecologia teòrica.

A Princeton, MacArthur va ser l'editor general de la sèrie Monographs in Biology of Population, i va ajudar a fundar la revista Theoretical Population Biology. També va escriure Geographic Ecology: Patterns in the Distribution of Species (1972). Va ser elegit a l'Acadèmia Nacional de Ciències el 1969.