Ramiro Reig Armero (Xàtiva 1936 - 2018) va estudiar en el Col·legi de Sant Josep de València i va ingressar a la Companyia el 1954. Un dels seus companys de formació recorda que "les seves poesies ens inundaven al juniorat, filosofia i teologia", perquè sempre va anar a la vegada "contemplatiu i actiu, poeta compromès amb els problemes del seu temps". Va estudiar teologia a Sant Cugat i Innsbruck i va ser ordenat sacerdot en 1968.
El 1978 publicava al costat de Josep Picó el llibre feixistes, vermells i capellans, que abordava la relació de l'església amb la societat valenciana al llarg de segle XX, en els anys vuitanta va aportar títols com Obrers i Ciutadans (1982) i Blasquistes i clericals (1986) en què abordava la complexa relació de l'republicanisme blasquista amb la formació de el moviment obrer. Fruit del seu profund coneixement de la història de l'blasquisme va ser el seu interès per la figura del seu inspirador, que el va portar a publicar el 2002 una il·luminadora biografia de Vicent Blasco Ibáñez. Més tard, el 2009 la seva mirada es va fer encara més àmplia i va publicar Les grans corporacions de el segle XX, una aproximació als "gegantins edificis de el món empresarial" i els seus creadors.