Pere Capellà i Roca (Algaida, 1907 - Palma, 1954) va ser mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.
A la fi dels anys quaranta començà a escriure teatre, gairebé tot en català. Pel llenguatge viu i directe, el món proper que reflectia i les preocupacions socials que s’hi expressaven, les seves obres aconseguiren una gran popularitat.

Cal esmentar-ne L’amo de Son Magraner (1949), la primera que estrenà, L’hereu de sa farinera, Sa madona du es maneig, Sa pesta, De tot i molt, El carrer de les tres roses, amb acompanyament musical de Pere Deyà, Na Catalina de Son Gallard, Val més un dit en es front, Es marqués de Sa Rabassa i El rei Pepet, a més dels sainets Moix per llebre, Declaracions jurades, Es premi és com un càstig i Es tercer pagès. Bona part de la seva obra teatral ha estat publicada pòstumament, com també l’obra poètica, de la qual els únics reculls publicats en vida foren Vida artillera. Versificada y experimentada p’en Pedro Capellá Roca (1928) i Cançons republicanes (1932). Col·laborà també amb gloses al diari Baleares sota el pseudònim Mingo Revulgo.