Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952) és un arquitecte i escriptor. La seua activitat ha comprès l'exercici professional de l'arquitectura, la urbanística i l'ensenyament, com també l'escriptura (poesia, assaig i prosa literària)
La seva obra poètica comprèn: Cadells de la fosca trencada (1976), Cambra de mapes (1982), La Festa (1982), Fragments (1991), Del temps present (1998), Pòntiques (2000), Territoris (2003), Estellesiana (2007), i Testament, sonets de l'hort de palmeres (2012). Ha fet traduccions d'alguns poemes al castellà, a l'anglès, al francès, a l'italià i a l'holandès. Com a narrador ha publicat Àngels d'algeps al corredor de l'Orgue (1986), Llibre de la Festa d'Elx (1984), i la versió catalana del llibre de relats de Joan Calduch, Un palau d'hivern (1988). El seus textos periodístics s'estan publicant del que el seu primer volum és D'una festa que canta (2017).