Gabriel Florit i Ferrer (Sineu, Mallorca, 1944) és poeta, narrador i articulista de premsa. Pèrit mercantil de formació, Gabriel Florit escriu versos
i contes des de final dels anys setanta. El 1980 publica el seu primer poemari, Carussa. El 1983 fa la seva primera incursió en el terreny de la
narració breu amb el recull de narracions Prims de barra. Als anys noranta la seva poesia comença a ser coneguda i reconeguda. Ha publicat els poemaris Pols de corc (1992), Diàstole i quatre poemes d’amor (1994), Ferro de baula (1997), Cal calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000), Restoble (2001), Somada (2003) i El salt de l’àngel (2007). També cal destacar els llibres de narrativa Albellons de la memòria (1998), Crepuscle al paradís (2000), Mai en dejú (2004) i Terra prima (2005). Gabriel Florit ha col·laborat amb articles d’opinió els dimecres i diumenges al Diari de Balears des de l’any 1996.