Enric Jardí Cassany (1924-1998) realitzà una fecunda labor crítica i investigadora dins sectors diversos de la cultura, que el col·locà, en el primer rengle dels nostres assagistes. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, va ser autor de nombrosos estudis jurídics, un dels quals -La responsabilitat civil derivada de l'acte il·lícit-obtingué, el 1967, el Premi "Duran i Bas" de l'Institut d'Estudis Catalans. A part dels seus treballs de caràcter professional, Enric Jardí es va especialitzar en el estudis històrics, biogràfics i sobre temes d'art. La seva bibliografia en aquestes matèries és abundosa i comprèn alguns títols fonamentals, com són: Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch, els precedents de la Renaixença (1960), Eugeni d'Ors, obra i vida (1967), EI doctor Robert i el seu temps (1969), Història de "Els Quatre Gats" (1972), etc. Ha preparat i prologat les edicions fetes per "Antologia Catalana" de El Nou Prometeu encadenat d'Eugeni d'Ors i La lluita per la cultura de Josep Pijoan, i ha dirigit L'art català contemporani (1972), on figuren, a més, col·laboracions seves.