Delfí Abella i Gibert (Barcelona, 2 de febrer de 1925 - 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatre i músic català de la Nova Cançó, membre d' Els Setze Jutges.
Va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i després s'especialitzà en Psiquiatria fins a ser cap del servei de psiquiatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou un dels psiquiatres més reconeguts de Catalunya durant la segona meitat de segle XX.
Va a passar a formar part des de la seva creació (1962) fins a la seva dissolució (1968) del col·lectiu de cantautors catalans Els Setze Jutges. Com que n'era el membre de major edat, va ser sobrenomenat entre els seus membres com "L'Avi".

En els seus primers anys com a cantant va publicar tres discs de curta durada i després d'abandonar els escenaris va exercir com a crític de Destino.
L'estil d'Abella es basava sobretot en el terreny líric, amb versos aguts i satírics. Així ho reflectia el que potser seria la seva cançó més coneguda Cap al futbol, on feia un retrat del món del futbol amb gràcia crítica.