Blai Llopis Faner (1920-2009). Científic i humanista, Blai
Llopis va marxar a Madrid, després
de la Guerra Civil, a estudiar
Medicina. El 1945 es va comprometre
amb el jurament hipocràtic,
a què va demostrar
fidelitat durant tota la seva vida.
El 1947 va aconseguir l'especialitat en
Reumatologia a l'Hospital clima
nic de Barcelona.
I a partir de 1948, gràcies a les
beques de la Fundació March,
va completar la seva formació a l'estranger,
com a metge resident
en els hospitals de Heidelberg
(Alemanya), Copenhaguen (Dinamarca)
i Heuinola (Finlàndia).
Després va redactar la tesi doctoral,
titulada Biomecànica en la postura
de l'home. La seva educació i reeducació.
Va fixar la seva residència a Palma,
on va contreure matrimoni amb
Ana Melià, de Ciutadella. van ser
pares de quatre fills, als quals
inculcar el seu amor per Menorca.
Va exercir durant 45 anys, amb
professionalitat i rigor, com
traumatòleg de la Seguretat
Social i també va mantenir oberta
consulta privada. Va intervenir en l'elaboració de
els dos volums de Reumatologia
Pràctica, i des 1972 a 1986
va ser responsable del departament
de Reumatologia i Malalties
Osteoarticulars de la direcció
provincial de Sanitat.
Entre 1981 i 1985 va ser president
de l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Balears, i el 1989
va ser nomenat membre de mèrit
de l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya.
Inquiet, investigador infatigable,
Blai Llopis va publicar el 2000
la novel·la El carrer de les Verges
(Editorial Moll), ambientada a
els anys 50. El 2003 va aparèixer el seu treball de recerca sobre la
figura i l'obra del científic menorquí
de segle XVII Miquel Oli i Quadrado, editada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.