Antoni Prats i Gràcia naix a Sueca (Ribera Baixa) el 1946.El 1969 es llicencia en Filosofia a la Universitat de València. El 1971 inicia la seua dedicació docent a Pego (Marina Alta). El 1975 es trasllada a Dénia, on continua fins a la jubilació treballant en l'ensenyament. El 1985, amb una colla d'amics lletraferits de la comarca funda la revista de literatura L'Aiguadolç, que dirigeix fins a 2012, i s'implica en la vida cultural de la comarca sobretot a través de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta del qual ha sigut president entre 1998 i 2011. A més dels seus estudis sobre Literatura catalana, apareguts en revistes especialitzades i diverses miscel·lànies, ha publicat alguna narració breu, traduccions de poetes en llengua alemanya i col·laboracions en la premsa, i, fruit del seu quefer de crític literari, l'assaig Salvador Espriu o la fidelitat als orígens (Literatura i Pensament), així com una antologia d'aquest escriptor amb pròleg introductori, Salvador Espriu: Poemes i narracions. Però la seua labor creativa s'ha centrat en la poesia, amb dotze reculls editats fins ara.