Àngel Terrón (Palma, 1953) és un científic i poeta balear. Té una llicenciatura i un doctorat en Ciències Químiques i actualment és professor titular de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Àngel Terrón posseeix una amplitud d’horitzons poc comú i, per tant, resol en el seu propi ésser la típica confrontació entre ciències i lletres. En la seva obra, ambdues esferes sovint es fonen quan parla de temes universals com ara l’amor, el pas del temps, la filosofia i la quotidianitat. El primer recull de poesia que va publicar va ser Iniciació a la química (1977), al qual van seguir els llibres de poemes Llibre del Mercuri (1982), Ternari (1986), Geometria Descriptiva (1999), Sons nets (2004) i À Mon Seul Désir (2007). També ha publicat l’antologia Art breu. Antologia 1973-2008 (2008). També ha estat editor i coeditor respectivament de les revistes Blanc d'ou i Poetry and Sons, i codirector de la col·lecció de poesia Tafal a Palma. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, escriu per a Última Hora i Diari de Mallorca, i publica en revistes internacionals en el camp de la Química.