Description
‘El que de mi és biografiable va començar quan, fugint de la realitat quotidiana, em vaig posar a fer d’aprenent de capellà. Pe rò com que no podia ser sant, vaig penjar els hàbits i em vaig veure obligat a adquirir-ne uns altres que es podrien condensar en una frase: ‘portar diners a casa’. Això, en segons quins ambients, vol dir treballar. Llavors vaig haver de passar per un llarg rosari d’aprenentatges de tota mena d’oficis pagans, però com que pagaven poc no van aconseguir de treure’m de la meva autèntica dèria: embrutar papers, ja sigui amb pinzells, llapis, ploma o Olivetti. Amb aquests galdosos antecedents, he arribat a la meva maduresa cronològica sense tenir cap ofici dels que generen benefici. Sense benefici sí, tinc el de novel·lista que novel·la en català. Malgrat tot, malgrat que vaig néixer enmig de la pena de l’any quaranta, crec que no sóc pessimista, puix que a voltes m’abelleix de pensar que quan ja faci malves, potser encara hi haurà algun despistat que em llegirà i, si li faig peça, serà com si la meva animeta immortal li hagués fet pessigolles al bell mig de l’aixella d’un somni. L’obra. És el fruit d’una macabra pregunta que mai ningú no m’ha sabut respondre: ‘Què somien els que moren dormint?’. Com que les preguntes sense resposta em desassosseguen cosa de no dir, me la vaig respondre en forma de novel·la. No és per dir-ho, però em va sortir una divertida Furtiva llàgrima, que és un autèntic tractat sobre onirisme festiu. És la meva cinquena obra publicada, publicada perquè un jurat que sabia el que es feia me la va elevar a l’alta dignitat ‘d’obra premiada’. Obres que els editors catalans han fet el favor de publicar-me: – Laberint sense, Edit. Laia (Novella). – Camil i Adelf, Edicions 62 (Novella). – La prova del mirall, Edit. Moll (Novel·lassa). – El fantasma del Fluvià, Edít. La Magrana (Novel·leta Premi l’Esparver/81) Un consell: llegiu-les. Algunes d’elles àdhuc són més bones que la que teniu a les mans’.