Tomàs Forteza i Antoni M. Alcover. Història d’una amistat.

El present volum relata l’amistat que s’establí entre Alcover i Forteza; una amistat sòlida -però desequilibrada inicialment per la formació, l’edat i el temperament-, la qual es trencà durant quatre anys (1886-1890) a causa de la intransigència de la ideologia integrista del manacorí . Amb tot, els vuit anys de relació restants són una mostra d’afecte real i generós. S’ha fet referència sovint al fet que Tomàs Forteza i Cortès (1838 – 1898) exercí una gran influència en les activitats filològiques que Antoni Maria Alcover i Sureda (Manacor 1862 – 1932) va desenvolupar en els àmbits de la lexicografia i del folklore de l’any 1900 ençà. Les cartes creuades que s’han conservat entre tots dos remitents donen compte de la influència esmentada i mostren que l’ascendent de Forteza, sempre respectuós i discret en el seu mestratge, va incidir també en una certa configuració del caràcter del deixeble -en la mesura que el tarannà d’Alcover ho va permetre- i en molts dels seus gusts i afeccions. Els documents, a més de vincular els protagonistes, ofereixen moltes informacions complementàries: ajuden a situar-los en el context on van viure, reflecteixen la societat de l’època, al·ludeixen als nombrosos personatges que els envoltaren, i dibuixen, a més de les activitats quotidianes, les alegries, les il·lusions i els projectes més o menys immediats; i de vegades retraten també les malalties -tan difícils de superar en aquella època-, els fracassos i les decepcions.