Terminal B

Avions, ultralleugers, hidroavions, torres de control aeri, vols de destinació incerta i d’altres d’insospitada, són el motiu recurrent que lliga les narracions de Terminal B. Aquest fil comú no és cap ornament ni cap caprici: com els usuaris d’un aeroport, els personatges d’aquestes històries es troben sovint en alguna mena de no-lloc, per bé que sigui de caire emocional; com els passatgers d’un avió, es troben en trànsit, suspesos dins un medi que els és impropi, entre un moment i un altre del seu itinerari vital. Els motius aeronàutics es converteixen, en mans de Miquel Bezares, en una rica i excel·lent metàfora de les grans turbulències que assetgen i fan sotsobrar l’ànima humana: l’amor i el desamor, el desig i l’avorriment, la por i la voluntat, la memòria i el sentiment de pèrdua, el goig i el dolor.