Somnis i malsons

Com ample somniar pel fang, la meva vida
amb una estrella amarga al cos que va girant,
m’endinso en els miralls per veure el diamant
duríssim de l’amor, que fa de tot la mida.

Avui, trenta anys als ulls, hivern, nit que convida
a l’exercici exacte d’un vell record amant,
aixeco dolces ombres i em vaig emmirallant
per veure en el meu temps una clara ferida.

Inútil somni, inútil compassió perduda
per a aflorar en el fang sense ulls, sorra voraç
del meu passat desert, la rosa de la vida.

Només dura l’enyor de cada flor premuda
que s’equivoca i mor puríssima al meu pas
i , sempre de més lluny, és eterna mentida.