Description
GABRIEL JANER MANILA va néixer a Algaida, una vila del pla de Mallorca, el novembre de 1940. Estudià el batxillerat i la carrera de magisteri a la Ciutat de Mallorca i més tard es doctorà en Filosofia i Lletres (Secció de Pedagogia) a la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral sobre La problemàtica educativa dels infants selvàtics es va publicar l’any 1979 i ha estat traduïda recentment a l’anglès. En la seva obra de creació literària cal destacar L’Abisme (Premi Ciutat de Palma 1967), El Silenci, Han plogut panteres, Els Alicorns (Premi Josep Pla 1971), El cementiri de les roses (Premi Víctor Català 1971), L’agonia dels salzes, El rei Gaspar (Premi Folch i Torres 1975), Tango (Premi de les festes populars de cultura Pompeu Fabra, 1976), La Cerimònia, etc., que l’han convertit en un dels primers novel·listes de la literatura catalana contemporània. A partir de l’any 1976, amb la publicació de Petita memòria d’un mestre del meu temps, ha alternat la narrativa i l’assaig.
En el segon volum de SEXE I CULTURA A MALLORCA, l’autor analitza l’expressió dels temes eròtics a través de dos gèneres literaris: la narrativa oral i el teatre. El recull antològic conté més de vuitanta rondalles breus i coverbos i tres sainets clàssics de la nostra literatura secreta: Na Manuela s’Alcavota, Es Rector de Son Pinyol i Anant de putes.
Com diu Gabriel Janer Manila, tots dos gèneres estan íntimament relacionats, i fins i tot hom podria afirmar que tal vegada han exercit una funció més teatral les contarelles que no els sainets, perquè el narrador oral és sempre una mena d’actor, sense cap altre recurs que la seva veu, els seus gestos i la capacitat d’engrescar els qui l’escolten a força de carregar d’intenció els paranys de la faula. Hi ha, tanmateix, una diferència profunda entre les contarelles i els sainets. La narrativa oral presenta la màgia d’un sexe divertit i alegre, a, vegades còmic, sempre burlesc i generós, que hom no sap estar-se de lligar al món rural. Contràriament, el teatre ofereix el caire més groller del sexe: la vida del prostíbul, la degradació de les dones en venda, la malaltia i la brutor. La ciutat és present en aquest teatre; una ciutat que ha fet de l’amor objecte de mercaderia.